Sovint m’adono que els mitjans de comunicació, dels articles acadèmics i estudis que es publiquen, només es fan ressò del que els interessa i quan els interessa. Per exemple, després de les passades eleccions als Estats Units, investigadors de la Universitat de Berkeley, van publicar un article on es posaven de manifest irregularitats en els resultats de les votacions a l’estat de Florida.
L’article estudia l’efecte de les màquines de votar electròniques en l’increment de suport a Bush en les eleccions de 2004 a Florida i conclou que, comparats amb els comptats on es van fer servir paperetes tradicionals, en els comptats amb màquines de votar electròniques es detecta un increment significatiu del suport a Bush entre 2000 i 2004. Aquest efecte no es pot explicar per les diferències entre la renda dels comptats, nombre de votants, índex d'abstenció o el tamany de la població llatina. Només al comptat de Broward, sembla que Bush ha rebut aproximadament 72.000 vots de més. Amb una confiança del 99,9% es pot dir que aquests efectes no es deuen a l’atzar.
Tenint en compte que l’estudi es limitava únicament a Florida, i que ja en les anteriors eleccions es van detectar altres irregularitats per afavorir Bush, estic segur que si aquest estudi s’hagués dut a terme en algun país de l’est, la comunitat internacional no tindria cap mania en denunciar el frau electoral. No sé de cap mitjà massiu que s’hagi fet ressò d’aquest article. Jo l’he trobat via l’Anders Jacobsen.
Els governs repressors, com la Xina, impedeixen l’accés dels ciutadans a la informació. A vegades es pensa que els poders econòmico-fincancero-mediàtics actuen de manera semblant, no publicant estudis en els quals es demostra l’impacte sobre la salut de tal o qual empresa, o les pràctiques il·legals de tal altra. Jo crec que no és així. Aquest informes existeixen i es troben a la disposició del públic, ja que normalment estan finançats per entitats públiques o universitats. Senzillament no se’n fa ressò.
A vegades la situació és al revés. Els estudis que s’han fet sobre l'efecte de les centrals nuclears sobre la salut de la població que hi viu a prop han arribat a conclusions similars: no hi ha diferències detectables amb la resta de la població en quant a incidència de càncer i altres malalties, exemple (PDF), exemple (PDF). Cap grup ecologista fa publicitat d’aquests estudis, consideren que l'energia nuclear no és una alternativa viable per reduir els gasos d’efecte hivernacle i fins i tot arriben a difondre estudis pseudo-científics explicant els perills de l’energia nuclear.
Està demostrat que fumar i el fum del tabac provoca càncer, però molt poca gent es nega a entrar en una oficina on es fuma, en canvi els sembla perfectament racional oposar-se a la construcció d’una central nuclear per por a patir els efectes de la radiació. El meu dubte és si és raonable negar-se a treballar en una central nuclear per por a la radiació. Tot i que hi ha força estudis sobre la incidència sobra la població, i algun altre en camí, no he aconseguit trobar cap estudi comparatiu de la incidència de malalties laborals en els treballadors de la indústria nuclear actual i la incidència de les malalties laborals en altres sectors. Si algú en coneix cap, li agrairia que me n'envii (email) la referència. (14-12-04)
Resum: La Unió actuarà dintre dels límits de les competències atribuides pels estats membres en la constitució. La Unió actuarà dintre els àmbits en que no tingui competència exclusiva si els objectius perseguits es poden aconseguir millor a nivell de la Unió que d'estat membre.
Vot: en contra. Aclarir quan un objectiu es pot aconseguir millor a nivell de la Unió pot donar lloc a debats molt interessants. Posats a fer una constitució més aviat limitada, com és el cas, més valdria definir directament i detalladament les competències de la Unió i deixar-se d’ambigüetats.
El títol de l’article sembla repetitiu i fora de context. El que passa és que la constitució està dividida, bastant aleatòriament, en parts, capítols, títols i altres apartats. Ara som al Títol III: Competències de la Unió. (12-12-04)
Resum: els ciutadans de qualsevol estat membre són ciutadans de la Unió. La ciutadania de la Unió és a més a més i no en lloc de la de cada estat. Els drets i deures dels ciutadans de la Unió són:
Vot: a favor. Crec que aquest article desenvolupa bé els principis de la Unió. Si algun dia es suprimissin els estats, la redacció actual no tindira gaire sentit, però l’esperit seria el mateix. (07-12-04)
Resum: La Unió reconeixerà els drets, llibertats i principis exposats en la Carta de drets Fonamentals que constitueix la Part II de la Constitució. I aquí he parat de llegir l’article.
Vot: en contra. Des d’un punt de vista literari el pròleg estava força bé. La cosa ha anat degenerant i en aquest article hem tocat fons. Cada article hauria de tenir sentit per si mateix i la constitució sencera s’hauria de poder llegir (i entendre) d’una tirada. Com en els pitjors manuals d’instruccions, l’article 7 ens envia a un altre apartat, i a seguir buscant.
Ja posats a fer una cosa il·legible, no se’ls va acudir el format de tria la teva història? Ja m’ho imagino:
Si vols llegir els dets fonamentals, passa a la pàgina 47.
Si vols seguir el taller CCC de redacció literària passa a la pàgina 1006.
Si vols saber qui ha escrit això mira la pàgina 2.
c) Cap de les anteriors no és certa.
Sembla mentida. Si el títol de l'article és drets fonamentals, no n'hi havia prou d’enumerar-los? (07-12-04)
Traducció: La Unió tindrà personalitat legal.
Vot: en contra. Què la Unió tingui o no personalitat legal és un detall d’implementació que té molt poc a veure amb valors i objectius. Si fins ara hem funcionat sense personalitat legal, vol dir que no és imprescindible. Si més endavant convingués, doncs es fa un nou tractat o una directiva o el que toqui i es resol el tema. De fet, tenint en compte el poc interès popular que generen les institucions i el funcionament de la Unió europea, no em sembla el més indicat incloure un tecnicisme legal en un text que hauria de poder llegir i entendre qualsevol ciutadà, no només els que han fet un curs d’introducció al dret. (07-12-04)
Resum: la Unió ha de respectar les estructures i funcions essencials dels estats membres. Els estats s’han d’ajudar els uns als altres a assolir els objectius de la Unió.
Vot: en contra. El respecte a les estructures i funcions dels estats membres és un límit que la constitució imposa a la Unió Europea. Probablement aquest article està pensat per tranquilitzar la gent que es creu lo de la patria i aquestes mandangues. Als pervertits que els agrada morrejar la bandera, aquest article els garanteix que l’objecte del seu desig no desapareixerà. En part és una conseqüència del fet que la Unió es basa en els estats, no en els ciutadans. (06-12-04)
Resum: cal garantir el lliure moviment dintre la Unió de persones, béns, serveis i capital. Es prohibeix la discriminació per raó de la nacionalitat.
Vot: en contra. No és que el que diu no em sembli bé, es que en els articles anteriors estan implícites aquestes idees. Si els redactors creien que no quedava prou clar, haguessin hagut de redactar millor els articles 2 i 3, no afegir-ne un quart. (06-12-04)
Resum:
Vot: a favor. Si els valors de la Unió em semblen bons, i l'objectiu de la Unió és promoure aquests valors, és lògic que els objectius de la Unió també em semblin bons. (05-12-04)
Sisters Meg and Anna (not in the nun sense of the word) (they’re actually related) (and aren’t nuns) are here to help you understand the oddities of Christmas tradition and sail through the festive period without confusion or pain.
Una sorpresa cada dia a ’Tis the Season, per anar-vos preparant pel Nadal. (05-12-04)
Resum: els habituals.
Vot: a favor. Qui està en contra de la dignitat i la llibertat? (05-12-04)
Resum: la constitució funda la Unió europea, a la que els estats membres confereixen algunes competències per assolir objectius comuns. La Unió estarà oberta a tots els estats europeus que comparteixin aquests objectius.
Vot: en contra. A aquest tros li veig dos problemes. El primer és que la unió es basa en els estats, no en els ciutadans. Si algun dia es volguessin suprimir els estats s’hauria de refer la constitució.
El segon problema és on diu que la unió està oberta a estats europeus. Evidentment no diu que estigui tancada a estats no europeus, però segur que aquesta és la interpretació que pot servir d’excusa per rebutjar un païs que compleixi tots els altres criteris per formar-ne part. No veig cap motiu pel qual la unió europea s’hagi de limitar a Europa. La coletilla d’europea hauria de designar l’orígen, no el límit de la Unió. (02-12-04)
Resum: els europeus sóm gent de puta mare, plens de sentiments nobles des del temps d'Astèrix, que volem “forjar un destí comú” i estem molt contents que els membres de la Convenció europea s’hagin pres la molèstia de redactar la constitució per explicar-nos com fer-ho.
Vot: a favor. Lo de “forjar un destí comú” és literal. Comparat amb l'estil de presentació de power-point del preàmbul de la Constitució espanyola, aquesta introducció és gairebé un poema. (01-12-04)
D’aquí a poc es votarà el projecte de constitució europea en referèndum. Una constitució no és com el parlament. En les eleccions pots votar un partit sense llegir-te el programa, i si no t’agrada el que fan no el tornes a votar i llestos. Canviar una constitució dóna més feina, i jo sóc un gandul de mena.
Per decidir si votar sí o no a la constitució seguiré el següent procediment: llegir el preàmbul, cada article, protocol i declaració i donar-los un vot a cadascun. Els vots seran sí o no. Un cop ho hagi llegit tot faré un recompte dels vots i votaré en el referèndum segons el resultat obtingut.
Les meves idees polítiques es basen el liberalisme i el pacifisme (dos no es barallen si un no vol). Els articles que em semblin innecessaris o irrellevants rebran un no. No hi vull palla a la constitució. A la web aniré posant un resum de cada article juntament amb el vot i un comptador.
El text de l’esborrany és a la web i es pot descarregar en diferents idiomes, tant de països membres com d’aspirants, però no en català. Comencem bé... (01-12-04)
(29-11-04)
Les Sparklines, o paraules gràfiques, són petites gràfiques, com aquesta, 
que s’integren en el text de manera natural.
La idea no és nova, Galileo ja feia servir una cosa semblant, per exemple quan explica la posició dels satèl·lits de Júpiter: 
, però amb la resolució actual permet mostrar moltes dades de forma concentrada.
Via Infovis. (20-11-04)
Scry és un script de PHP que crea dinàmicament àlbums de les fotos d’una web. Només cal posar les fotos en un directori, com en el disc dur, i ell sol et crea l’àlbum. Pendent de provar. (20-11-04)
Bright Green Living és un wiki amb recursos i informació sobre sostenibilitat. El wiki comprèn la majoria d’aspectes de la vida quotidiana, com la vivenda, el menjar, el transport o la producció d’electricitat, i d’altres de caire més global.
Via WorldChanging. (06-11-04)
Tinc un any per fer-me ric jugant a la borsa. Algú em deixa uns quants milions?
Un article d’uns investigadors de la Pompeu Fabra explica que hi ha una forta correlació negativa entre el nombre de vegades que apareix un verb en futur en la memòria anual de les empreses i els beneficis obtinguts durant l’any següent. Suposo que el futur aviat desapareixerà d’aquests informes.
Curiosament, es veu que també el candidat de les eleccions americanes que menys fa servir el futur en els debats és el que guanya en el vot popular.
Via Juan de Mairena. (04-11-04)
Jo, veient l’Aznar, el Bush i companyia, ho tinc molt clar que el cervell no és un òrgan vital, però per als escèptics (com algun topògraf que conec) aquí hi ha les fotos d’un pollastre sense cap. (26-10-04)
Fa uns dies vaig descobrir un programa per fer prototips ràpids directament en 3D. L’he estat provant i m’ha agradat bastant:
(26-10-04)
Alguns animals evolucionen seguint una estratègia bona a curt termini, però dolenta a la llarga, que acaba portant a l’extinció de l’espècie.
Els cànids (i tots els mamífers), per al funcionament del seu organisme, com més grans, millor, ja que així la relació entre superfície i volum disminueix fent que perdin menys calor. Tenir un major tamany també els protegeix dels depredadors i els beneficia en la competició per aparellar-se. L’inconvenient és que han de menjar més. Això ho compensen especialitzant-se en preses grans. El problema és que les preses grans són més rares que les petites. Si s’hi especialitzen, un petit canvi en l’entorn els fa molt vulnerables. Si el seu menjar habitual desapareix, no n’hi haurà cap adequat per substituir-lo i s’extingiran.
Les empreses d’enginyeria (i la majoria d’empreses), com més grans, millor. Però igual com els passa als cànids, en ser més grans també han de “menjar” més. Necessiten més ingressos, contractes més grans. A la pràctica els contractes grans són els del sector públic, el que pot portar a l’empresa a especialtizar-s’hi.
La conclusió la deixarem com a exercici per al lector. (25-10-04)
El primer és el wiki dels turistes enginyers amb comentaris i fotos d'estructures i instal·lacions interessants (via Microsiervos).
I el germà gran de l’anterior és openguides.org amb guies de diferents ciutats fetes pels viatgers. (21-10-2004)
Freeshell.org és una entitat sense ànim de lucre que et permet crear un compte en un dels seus servidors UNIX i accedir-hi via secure shell. Està molt bé per provar, i és gratis. (18-10-04)
Se suposa que la gent de “la Caixa” saben el que es fan quan em connecto per mirar el meu compte, i al mateix temps, escriuen coses en la seva política de privacitat que fa que sembli que van descobrir internet ahir:
“Queda prohibit, llevat en els casos que expressament ho autoritzi “la Caixa”, establir enllaços, hipervincles o links, des de portals o llocs web de tercers a pàgines web de “la Caixa” diferents de la pàgina principal del seu portal”
I no són els únics. És que no llegeixen al Jakob Nielsen o què? (16-10-04)
El tutorial es llegeix en un moment. Està bé, com a introducció i com a referència.
Via Dive into Mark. (06-10-2004)
En Mark Hurst fa una entrevista al vicepresident de eBay. En Mark tambés es l’autor d’un report sobre com gestionar el correu de manera eficient que es pot descarregar des de la seva pàgina personal.
Retrobat via Asterisk. (05-10-2004)
Hi ha més fotos de l’excursió que va organitzar el CAU. (04-10-04)
A Lleida també en saben. (29-09-04)
Amb una mica de retard. (28-09-04)
Potser el futur de l’enginyeria civil, està en desfer preses i no en construir-les, com fins ara. (27-09-2004)
Mitjançant un formulari web, a Chami.com selecciones una imatge del teu disc dur i et genera una icona com les que apareixen en el navegador, en la barra d’adreces, a l’esquerra de l’adreça d’algunes webs. (25-09-2004)
SketchUp és un programa que permet fer esbossos amb l’ordinador. Els models es fan directament en 3D. A la web hi ha vídeos de demostració, i sembla que també permet fer estudis d’il·luminació i aplicar textures. Es pot descarregar una versió de prova per PC i Mac. (25-09-2004)
Un weblog sobre empresa, enginyeria i parides vàries. Em dic Andreu Regué, sóc enginyer industrial i m'encanta l'spam: andreu@reguebarrufet.org
visitants des de setembre de 2005 contats per WebCounter
Comentaris via HaloScan
© 2004 - 2007 Andreu Regué Barrufet · Fet amb Blosxom · RSS
