Aquesta setmana l'"Special report" de l'Economist va sobre la política dels aliments. L'article analitza els aliments orgànics, el comerç just i la producció local (d'Anglaterra). En els tres casos se suposa que qui compra aquesta mena de productes ho fa per un desig de protegir el medi ambient i/o ajudar els petits productors.
Sembla que no hi ha cap evidència clara que els productes tradicionals de qualitat siguin perjudicials per la salut, ni que els productes orgànics siguin nutritivament superiors, per la qual cosa, l'únic motiu raonable per comprar productes orgànics és protegir el medi ambient. Les normes de la producció orgànica es basen en limitar l'ús de pesticides i adobs sintètics.
La productivitat dels cultius orgànics és molt inferior a la dels cultius tradicionals, de manera que requereix una mica més del doble de terreny de cultiu per obtenir la mateixa producció, amb lo que queda menys superfície per boscos i hàbitats naturals.
L'altre aspecte negatiu és el major consum d'energia, sobretot perquè la manera d'evitar les males herbes és passar el cultivador més sovint, que gasta més energia que no pas produïr i fumigar amb herbicida i que a més s'ha de fer sobre una superfície més gran.
L'argument contra el comerç just demostra lo injust que realment és. Per exemple, només el cafè cultivat per petits productors organitzats en cooperatives es pot certificar com a producte de comerç just, la qual cosa significa que la immensa majoria de camperols que treballen com a assalariats en grans plantacions i no tenen terra pròpia no es poden beneficiar dels preus més alts del cafè de comerç just, encara que objectivament la plantació on treballen compleixi tots els requisits.
Lo del comerç just és com una mena de subsidi, molt ineficient a l'hora d'ajudar els productors, que l'únic que fa és desincentivar la millora de la qualitat, la competitivitat i el canvi a cultius més rendibles.
Si no tens cap simpatia especial pels pagesos de prop de casa teva respecte als de la resta del món, tampoc no té gaire sentit comprar productes locals, els típics de les paradetes del mercat. Contràriament al que pugui semblar, l'energia associada al transport i producció de productes locals sol ser més que la associada a productes obtinguts en condicions òptimes en altres parts del món.
En el cas d'Anglaterra, per exemple, l'energia necessària per produïr tomàquets a l'hivern en un hivernacle amb calefacció és més que la que gasta un camió en portar-los des d'Espanya. A més, aproximadament la meitat de l'energia total és la consumida pel cotxe del comprador entre la botiga i casa seva.
Sembla clar que l'ús racional de pesticides i adobs sintètics és la millor opció possible, lo que m'agradaria saber segur és què és pitjor de d'un punt de vista ecològic, l'abús de productes sintètics o l'agricultura ecològica/socialment responsable. Sospito que és això últim. (10-12-06)
Un weblog sobre empresa, enginyeria i parides vàries. Em dic Andreu Regué, sóc enginyer industrial i m'encanta l'spam: andreu@reguebarrufet.org
visitants des de setembre de 2005 contats per WebCounter
Comentaris via HaloScan
© 2004 - 2007 Andreu Regué Barrufet · Fet amb Blosxom · RSS
