Hi ha una teoria econòmica que diu que els mercats d'actius, com ara la borsa, són totalment eficients. Això vol dir que els inversors tenen coneixement de tots els factors que poden influir en el valor d'un actiu i que per tant el preu s'ajustarà gairebé instantàniament al valor, sense que ningú en pugui treure profit, més que per pura sort. El que assumeix la teoria és que les decisions de tots els inversors de forma agregada es corresponen amb l'òptim més racional, tot i que cada inversor per separat a vegades hi sortirà guanyant i d'altres perdent.
Habitualment es fan tres crítiques bàsiques de la teoria, que no obstant no invaliden les observacions que generalment els mercats són bastant eficients:
El primer punt discutible de la teoria és que la difusió de la informació sigui tant àmplia i ràpida com per evitar que algú pugui treure profit de saber alguna notícia abans dels altres. D'una banda hi ha la informació privilegiada (que és ilegal, però existeix) i de l'altra hi ha el fet que la informació triga un cert temps a disseminar-se, que els inversors més bén comunicats poden aprofitar.
A vegades també es pot donar el cas que hi hagi un sol inversor molt gran, com ara un fons, que distorisioni el funcionament del mercat.
I finalment, en el cas d'una bombolla financera o d'un crack, el que s'observa és que el conjunt dels inversors no prenen les decisions de manera racional a partir de la informació disponible, si no que actuen pensant en què farà la resta d'inversors. Per exemple en una bombolla compren un actiu, no perquè creguin que la informació disponible justifica el preu que n'estan pagant, si no perquè pensen que la resta d'inversors també el compraran.
La implicació principal de la teoria dels mercats eficients és que cap inversor no pot fer-ho sistematicament millor que la borsa més que per pura sort. Si agaféssim 100 inversors, al cap d'un any seria d'esperar que 50 ho haguéssin fet millor i 50 pitjor. A l'any seguent n'hi hauria 25 que haurien tornat ha fer-ho millor, i al cap de 5 anys hauriem d'esperar que 3 haguéssin tingut cada any millors rendiments que el conjunt de la borsa, però això no vol dir que aquests 3 siguin genis, senzillament vol dir que han tingut sort.
Tot i que és veritat que normalment els mercats funcionen de forma bastant eficient, penso que no ho són. La teoria suposa que amb la informació disponible, la mitja de les decisions preses pels inversors serà la decisió correcta. El que es coneix són fets. Per exemple que els tipus d'interès han pujat, que hi ha hagut un terratrèmol a no sé on o que la demanda de tal producte ha crescut un x%. Aquests fets, a partir d'un model particular de cada inversor, que relaciona diferents variables amb el valor d'un actiu concret, donen lloc a una nova valoració de l'actiu. Tot i que el model d'un inversor concret pugui ser erroni, la teoria suposa que de forma agregada el resultat és correcte. Això no té per què ser així, pot ser que tots els models estiguin equivocats.
Prenent un exemple de les ciències, la teoria dels mercats eficients implicaria que tots els descobriments els farien tots els científics alhora i poques hores després de tenir els resultats dels experiments rellevants. La realitat però, és ben diferent. Normalment hi ha un munt de dades que concorden amb la teoria habitual (que l'energia és contínua, per exemple) però hi ha alguna dada que no acaba de quadrar (la radiació del cos negre). La comunitat científica coneix els resultats, però no sap com interpretar-los, fins que arriba algú (Max Planck) i proposa una nova teoria (la quantificació de l'energia), que explica tant les dades anteriors com les noves.
De la mateixa manera, en el camp de les finances, aquells que tinguin els millors models, que s'ajustin més bé a la relació entre les diferents variables que afecten a la valoració d'un actiu, sempre obtindran millors resultats a partir de la mateixa informació, que aquells que disposin de models més rudimentaris, per tant sempre operaran amb aventatge i obtindran millors rendiments. En aquest cas, a diferència de les ciències, els models no solen ser coneguts per tots i poden ser molt més complexes, ja que els fenòmens socio-econòmics són molt difícils de modelitzar, hi ha un munt de variables en joc i no es poden fer experiments, les úniques dades disponibles que hi ha són les històriques.
La conclusió que en trec, és que si bé generalment els mercats són bastant eficients, en circumstàncies particulars, un inversor racional pot fer-ho millor que el mercat. A més, sempre hi ha la possibilitat, que un inversor treballant amb models més sofisticats que la majoria ho faci millor que el mercat. En aquest cas el dubte és si el cost de generar aquest model compensaria el guany addicional que en podria treure.
Si dels 100 investors que teniem abans, resulta que n'hi ha un de racional i que treballa amb models molt acurats, pot ser que al cap de 5 anys resulti que tinguem 4 inversors que ho han fet millor que el mercat. Tot i així el resultat no seria estadísitcament significatiu. La conclusió pot ser doble: o que els mercats són eficients o que la majoria dels inversors són irracionals. Per mi, n'hi ha prou amb fullejar qualsevol diari per veure que la conclusió correcta és la segona. (28-09-06)
Un weblog sobre empresa, enginyeria i parides vàries. Em dic Andreu Regué, sóc enginyer industrial i m'encanta l'spam: andreu@reguebarrufet.org
visitants des de setembre de 2005 contats per WebCounter
Comentaris via HaloScan
© 2004 - 2007 Andreu Regué Barrufet · Fet amb Blosxom · RSS
