Des que Sòcrates va dir que no sabia res, el reconeixement de la pròpia ignorància s'ha considerat una mostra de saviesa. Aquesta mena de coneixement normalment no s'associa amb la vida quotidiana, però un thread a la llista PM Clinic (sobre project management) m'hi ha fet pensar.
La situació és la següent: a un enginyer l'acaben d'ascendir a project manager i es troba en un estat de dubte constant. Ho estaré fent bé? Em deixo algo? Hauria de parar més atenció a X? Delego prou? o massa? L'hauré cagada acceptant el lloc?
La resposta majoritària en la llista ha estat que pel sol fet de dubtar significa que està fent una bona feina, o com a mínim que va pel bon camí. La preocupació per fer-ho bé és el motor que l'empeny a fer un esforç suplementari, a formar-se i a demanar consell, coses que a la llarga l'acabaran convertint en un bon manager.
Curiosament, com més incompetent és una persona, més inconscient és de la seva incompetència. Aquest article ho explica a través del terme metacognició, el coneixement que un té sobre el propi coneixement. La conclusió de l'article és que la gent més competent és alhora molt més conscient de les seves capacitats, amb el corol·lari que això genera seguretat en els que no saben res i inseguretat en els que més saben.
Sempre havia associat inseguretat amb debilitat. Ara veig que sempre que no et paralitzi, la inseguretat és un símptoma que probablement vas pel bon camí. És de la seguretat absoluta, del que s'ha de desconfiar. (19-03-06)
Un weblog sobre empresa, enginyeria i parides vàries. Em dic Andreu Regué, sóc enginyer industrial i m'encanta l'spam: andreu@reguebarrufet.org
visitants des de setembre de 2005 contats per WebCounter
Comentaris via HaloScan
© 2004 - 2007 Andreu Regué Barrufet · Fet amb Blosxom · RSS
