Una de les poques coses que em treu de polleguera són els xarlatans que fan veure que són científics (o divulgadors científics, que pel cas és el mateix). Aquest cop, el que m'ha fet saltar és un article de l'Eudard Punset, que es descriu a si mateix com a escriptor i divulgador científic, titulat: "Somos mucho más razonables de lo que éramos".
A l'article en qüestió hi vaig arribar via el blog del Pedro i el que em va incitar a llegir-lo és que el Jordi m'havia parlat molt bé del programa Redes, que fa el Punset a TV2. Després de llegir l'article, no puc entendre com dues persones que considero intel·ligents i educades poden dedicar ni 30 segons d'atenció al que diu el Punset.
La divulgació científica és, abans que res, la divulgació del mètode. És fomentar l'esperit crític i el raonament. És aprendre a qüestionar-se les coses i treure les pròpies conclusions. El mètode científic consisteix en fer un experiment, mirar les dades, formular una teoria que més o menys les expliqui, veure quines conseqüències té la teoria que hem formulat, proposar nous experiments que permetin veure si les conseqüències previstes són certes o no i així anar repetint. Qualsevol experiment ha de ser repetible per qualsevol persona que disposi de mitjans, i qualsevol fenòmen que es vulgui estudiar ha de ser mesurable. Si no és repetible o no és mesurable, no és ciència.
Evidentment l'aplicació del mètode s'ha d'adaptar a cada context. Per exemple està clar que no és possible fer exepriments amb la història, la història és la que és, però així i tot sí que és possible sel·leccionar unes dades, intentar extreure una teoria i veure si la teoria es confirma en altres períodes històrics on es donin condicions similars en les dades inicials.
En l'article del Punset no hi ha res de científic. Primer ens hem de creure que lo que diu és veritat, perquè està a Harvard. Això no té cap mena de rellevància. Si les dades que em presenta són fiables, la teoria lògica i les conclusions verificables, m'és igual que estigui a Harvard com que estigui al despatx de casa seva. I si el que diu és una pallassada, per mi pot estar a la càtedra més prestigiosa del món, que no li faré ni cas.
Després comença amb un reguitzell d'afirmacions, que si els humans erem una de les espècies més danyines, que si només 150 individus van iniciar una emigració, que si fa 10.000 anys es va consolidar la monogàmia, i segueix. I tot això sense citar ni una sola font, ni basar-se en cap dada.
A continuació, sense cap lligam lògic amb les afirmacions anteriors, conclou que ens hem convertit en una espècie més cooperativa i mansa, gràcies als gens dels bonobos! I ens ho hem de creure perquè el consens científic s'inclina per constatar (quins fets?) que sóm molt més raonables del que érem (i com es mesura la raonabilitat?). Així, segons el Punset haguéssim hagut d'ignorar la teoria de la relativitat, ja que el consens científic quan es va presentar és que no era certa.
L'article encara té dos paràgrafs més, en el mateix to, que no val la pena comentar. Les conclusions de l'article poden ser certes, però no hi ha cap dada ni argumentació de les recolzi. És una empanada mental sense lògica ni res. Al·lucinant.
Si algú té ganes de veure divulgació científica de veritat, i no animalades, que vagi a la secció de ciència i tecnologia de the Economist. (18-11-06)
Un weblog sobre empresa, enginyeria i parides vàries. Em dic Andreu Regué, sóc enginyer industrial i m'encanta l'spam: andreu@reguebarrufet.org
visitants des de setembre de 2005 contats per WebCounter
Comentaris via HaloScan
© 2004 - 2007 Andreu Regué Barrufet · Fet amb Blosxom · RSS
