El llibre és un recull d'articles de diferents investigadors. El tema comú a tots ells és la recerca sobre el rendiment excepcional en l'art, la ciència, els esports i els jocs. La pregunta que intenten respondre és si els genis neixen o es fan.
Els articles, en funció de l'àrea i el nivell de rendiment que estudien, arriben a conclusions lleugerament diferents. Les primeres investigacions sobre el tema es van fer amb jugadors d'escacs, ja que la puntuació dels jugadors reflexa molt bé el seu domini del joc. Un jugador amb una puntuació més alta que un altre, el guanyarà de forma molt consistent.
El que van descobrir amb els escacs és que el millor predictor de la puntuació d'un jugador no és ni la edat, ni la edat a la que va començar a jugar, ni la intel·ligència, ni el sexe ni qualsevol altre variable imaginable. La major part de la diferència entre jugadors (més del 90%) es deu exclusivament a les hores de pràctica acumulada.
La pràctica no es refereix al nombre de partides jugades, si no a les hores dedicades a estudiar posicions concretes de les peces sobre el tauler, a aprendre obertures i tàctiques, a afer exercicis d'escacs i en general a estudiar i llegir sobre el joc.
Aquestes conclusions, que podrien ser úniques pels escacs, s'extrapolen bastant bé a tots els àmbits. Per exemple, els millors músics són els que dediquen més temps a practicar (i no a tocar les peces que ja se saben).
La base del rendiment excepcional és la pràctica conscient de l'activitat. Són necessàries entre 1.000 i 10.000 hores de pràctica per arribar a ser un expert en alguna àrea. En anys això es tradueix a uns 10 anys, i en la majoria de casos és irrellevant el moment en que s'inicii. Per exemple una persona que comenci a jugar a escacs en serio als 10 anys, arribarà al seu nivell màxim al voltant dels 20, mentre que un que comenci als 30 arribarà al seu màxim al voltant dels 40, però el màxim al qual arribi no es veurà influenciat per la data d'inici, si no per les hores de pràctica.
En la majoria de casos el talent és irrellevant. Una persona amb molt de talent en una àrea, si no practica, es veurà superada ràpidament per una sense gens de talent que segueixi un programa d'entrenament ben organitzat. Tot i això, entre els millors, el que separa els números 1 de la resta d'experts (diguem a Ronaldinho, de la resta de davanters), és una conjunció de talent i pràctica excepcional.
La major dificultat per arribar a ser un expert en algo és trobar la motivació per suportar les hores de pràctica necessària. Curiosament aquí és on el talent té més influència. A les persones amb talent els resulta més fàcil progressar inicialment. Això els motiva a seguir treballant, amb lo que es forma una mena de cercle viciós on com més progressen més motivats estan per seguir treballant.
Com a curiositat, no s'ha pogut investigar el rendiment excepcional dels inversors financers ni dels catadors de vins, perquè no n'hi ha prous que mostrin, de forma consistent, un rendiment superior a una persona no experta. (27-12-06)
Un weblog sobre empresa, enginyeria i parides vàries. Em dic Andreu Regué, sóc enginyer industrial i m'encanta l'spam: andreu@reguebarrufet.org
visitants des de setembre de 2005 contats per WebCounter
Comentaris via HaloScan
© 2004 - 2007 Andreu Regué Barrufet · Fet amb Blosxom · RSS
