Abans d'escriure aquest llibre, Henry Mintzberg era famós per les seves teories sobre els estils de direcció. Bé, famós potser no, però sortia en els apunts de la UOC. En el llibre Mintzberg estudia la influència que té la formació dels directius en el seu mal rendiment i descriu una alternativa que ha posat en pràctica a la seva universitat.
Tradicionalment, quan una persona accedeix a una feina directiva ho fa sense cap formació especial ni preparació prèvia. Se'l posa en el lloc i ja s'espavilarà. Si té sort, trova algun altre directiu de qui pot aprendre i poc a poc es va formant.
En un MBA (master en gestió d'empreses) s'ensenyen totes les funcions comunes de l'empresa; finances, màrqueting, comptabilitat, etc., però això no vol dir que siguin les més importants per la gestió. Com es pot pretendre gestionar una empresa sense entendre la seva funció de producció? La teoria és que un directiu d'una empresa de tecnologia, per exemple, és perfectament intercanviable amb el d'una de construcció.
La tendència actual (almenys als Estats Units) és a contractar MBAs per als llocs directius. Es suposa que la gestió és una funció més de les empreses, i que les persones més adequades per desenvolupar-la són els que tenen una formació en gestió d'empreses.
En el MBA es fa èmfasi en l'anàlisi. Tot es redueix a que tens un problema, analitzes les dades i trobes la sol·lució. Un MBA proporciona un aprenentatge en diferents tècniques, però no una educació, una base a partir de la qual desenvolupar un raonament crític. Encara que tampoc està clar si un raonament crític és massa útil, almenys és millor que aplicar receptes.
En un MBA no s'ensenya a dirigir, com a molt hi ha alguna assignatura sobre estratègia, organització de l'empresa o similar. El pitjor és que la majoria de participants en un MBA no tenen cap experiència en la direcció. És impossible ensenyar a dirigir a algú que no ho ha fet mai. És com intentar ensenyar a nedar fora de l'aigua.
Tot i que no hi ha dades concloents, l'experiència demostra que els que no tenen MBAs són millors directius i que les empreses dirigides per un MBA, en general van pitojor que les dirigides per persones amb una altra formació.
La proposta de Mintzberg és un master adreçat a directius en actiu que aprofiti la seva experiència laboral. Els cursos del master consisteixen en que els alumnes reflexionin conjuntament sobre materials proporcionats pels professors.
Segons Mintzberg, la clau del master és que per facilitar les discussions els alumnes s'asseuen en grups de 4 o 5, en taules rodones, com en una guarderia. És veritat que només s'aprèn quan es treballa un tema, i no quan el professor deixa anar el seu rollo i els alumnes escolten passivament, però d'aquí a dir que la base del mètode pedagògic és la col·locació de les taules... Esgarrifa pensar que pot arribar a fer aquest home quan descobreixi el potencial els gomets i la plastilina.
Ja m'imagino els testimonis en la propaganda de les universitats:
John Smith, curs del 2005: “El treball pràctic amb figuretes de plastilina i la metodologia única dels gomets, m'han permès desenvolupar tot el meu potencial de lideratge. Ara em veig capaç d'enfrontar-me a qualsevol repte, personal o professional, i resoldre'l des d'una perpectiva global. El master ha suposat un gran pas en la meva carrera.”
El master, que paguen les empreses dels participants, té lloc en 5 seus diferentes repartides per tot el món; Canadà, Englaterra, França, Índia i Japò. Els participants passen dues setmanes a cada lloc. El cost total està al voltant dels 50.000 $.
Les dues úniques organitzacions que conec una mica de les que han participat en el master alternatiu de Mintzberg són EDF (Electricité de France) i la Creu Roja (vaig ser voluntari). Totes dues són enormes, burocratitzades amb infinits nivells de jerarquia. Monstres ineficients. 23 directius de la creu roja i 20 de EDF havien fet el master el 2003. Per què no es detecta cap canvi? El master, serà igualment útil, sigui quina sigui la seva utilitat, en una empresa mitjana?
Mintzberg qüestiona la formació dels directius, no la seva necessitat. Es queda a la superfície del problema i busca una sol·lució que ja li va bé com a professor (segur que no vol perdre negoci). No seria millor mirar si les estructures planes, amb pocs nivells de direcció, a la llarga funcionen millor? Com a mínim hi ha indicis de que sí, per exemple a General Electric. (06-12-05)
Un weblog sobre empresa, enginyeria i parides vàries. Em dic Andreu Regué, sóc enginyer industrial i m'encanta l'spam: andreu@reguebarrufet.org
visitants des de setembre de 2005 contats per WebCounter
Comentaris via HaloScan
© 2004 - 2007 Andreu Regué Barrufet · Fet amb Blosxom · RSS
