Imagina que la teva empresa ha d'omplir un lloc de treball vacant. Per aquest lloc hi ha 100 candidats que compleixen tots els requeriments exigits i s'agafa el millor de tots. Vol dir això que la teva empresa està fitxant l'1% més qualificat, les superestrelles de la professió?
Probablement no. Per simplificar imaginem que hi ha 10.000 professionals amb qualificacions similars. A cada oferta de cada empresa s'hi presenten 100 d'aquests professionals i l'empresa només en fitxa un. Això vol dir que d'aquests 10.000 al final tots anairan trobant feina excepte els 99 pitjors. És a dir que l'empresa que fitxi el millor de cada 100 estarà fitxant entre el 99,01% millor de la professió, que no és ser precisament estricte.
Això s'ha de mirar des d'un altre punt de vista: les megaestrelles, els números 1 de veritat, mai estaran en el mercat de treball. Aquesta gent no triga gaire en anar a parar en empreses on s'adonen del seu valor, els mimen i els hi paguen un bon sou, de manera que no tenen cap ganes de moure's.
Des d'aquest punt de vista només hi ha dues maneres de fitxar un crack. La primera és per casualitat, si marxa de l'empresa perquè està fart d'un jefe capullo, vol canviar de residència, o algun altre motiu d'aquests i la segona és fitxar-lo abans que ningú, quan busca la seva primera feina, és a dir, de becari o just quan ha acabat la universitat. Això té dues ventatges, la primera és òbvia (que fitxes un crack) i la segona és que et surt barato (com a mínim al principi).
Basat en un article de Joel on Software. (10-11-05)
Un weblog sobre empresa, enginyeria i parides vàries. Em dic Andreu Regué, sóc enginyer industrial i m'encanta l'spam: andreu@reguebarrufet.org
visitants des de setembre de 2005 contats per WebCounter
Comentaris via HaloScan
© 2004 - 2007 Andreu Regué Barrufet · Fet amb Blosxom · RSS
