El llibre explica els fonaments dels mètodes estadístics a l'empresa. Per mi ha resultat una revelació veure d'on surt bona part del que vaig estudiar a estadística a la universitat. De fet l'assignatura hauria resultat molt més interessant si primer m'haguessin fet llegir aquest llibre, i després m'haguessin explicat les fórmules i demés.
Per exemple, ara sé per què normalment s'agafa una amplada de més menys 3 sigma com a límit per decidir si un punt està dintre del comportament normal del sistema o bé és degut a una causa assignable. L'any 1925, un investigador que es deia Shewhart va arribar a la conclusió que aquesta amplada era la que minimitzava el cost de l'error de considerar com a causa comuna una que és assignable i viceversa.
És curiós. Això dels 3 sigma jo ho tenia com un dogma de fe, i ara resulta que potser si reestudiéssim els costos que considerem, l'amplada òptima podria ser diferent. De totes maneres el llibre no aprofundeix en aquest tema i per l'experiència sembla que 3 sigma encara funciona bastant bé.
El concepte fonamental per la millora de la qualitat és el de sistema en estat de control. Quan un procés es troba en estat de control vol dir que la variabilitat en el resultat no es deu a causes assignables i externes si no a causes inherents al propi procés.
La conclusió en quant a aconseguir la millora de la qualitat del producte final és que sempre cal millorar el procés. Si un procés es troba en estat de control, no es pot augmentar la qualitat del producte final sense modificar el procés. Un efecte secundari beneficiós d'això, és que amb la millora del procés també sol augmentar la productivitat.
La part més tècnica del llibre és sobre l'aplicació de l'estadística al control de processos. La comparació d'hipòtesi i els intervals de confiança no serveixen per res en un procés en estat de control. De fet el llibre fins i tot presenta un resultat totalment contraintuitiu: quan un procés es troba en estat de control, i per tant la proporció de productes defectuosos és constant, no hi ha cap correlació entre el nombre de defectes en una mostra i el nombre de defectes en el lot.
El llibre també explica els plans d'inspecció de cost mínim. El pla d'inspecció més econòmic és aquell que minimitza la suma del cost d'inspeccionar un element amb el cost de donar per bo un element dolent. Això, segons la capacitat del procés, dona lloc a dos possibles plans, o bé inspeccionar 100% o bé 0%. No hi ha terme mig. De fet, les estratègies d'acceptació d'un lot en base a un mostreig sempre tenen un cost més gran que una de les dues anteriors. Un altre resultat sorprenent.
En resum. Un llibre impressionant, una espècie d'Arbre de Batalles per directius. Aplicable tant a empreses de manufactures com de serveis. Deming devia ser un paio increïble. El mestre Yoda de la qualitat. (26-11-05)
Un weblog sobre empresa, enginyeria i parides vàries. Em dic Andreu Regué, sóc enginyer industrial i m'encanta l'spam: andreu@reguebarrufet.org
visitants des de setembre de 2005 contats per WebCounter
Comentaris via HaloScan
© 2004 - 2007 Andreu Regué Barrufet · Fet amb Blosxom · RSS
